Viking (motor de coet)

Viking

Motor coet Viking 5C
País d'origen	França
Primer vol	1979
Últim vol	2003
Disseny	Société Européenne de Propulsion (SEP)
Predecessor	No
Successor	Vikas Vulcain
Estat	Retirat
Líquid
Propel·lent	Tetraòxid de dinitrogen / UDMH o UH 25
Ràtio de mescla	1,7–1,86
Cicle	Cicle generador de gas
3 bombes coaxials
Ràtio d'àrea de tovera	10 (Viking 5C) 30,8 (Viking 4B)[1]
Rendiment
Impuls (buit)	690-805 kN
Impuls (nivell del mar)	611-678 kN
Ràtio impuls-pes	80–99
Pressió de cambra	5.5 MPa (800 psi)
Isp(buit)	2.76–2.95 km/s (281–301 s)
Isp(nivell del mar)	2.43–2.79 km/s (248–284 s)
Reenceses	Il·limitats
Dimensions
Llargada	2,87-3,51 m
Diàmetre	0,95-1,7 m
Utilitzat en
Ariane 1 - Ariane 4
Referències
[2]

El Viking és un motor coet bipropel·lent europeu, i va equipar la primera i segona etapes dels coets orbitals Ariane 1 a 4. Utilitzava propel·lents hipergòlics: Tetraòxid de dinitrogeni i UH 25 (una barreja del 75% UDMH i 25% d'hidrazina)^[3]

Els coets Arianes de les versions 1 a 4 van realitzar 144 llançaments; utilitzant en total 958 motor coet Viking. D'aquests només dos motors van fallar.^[4]

Una característica inususal dels motors Viking eren el seu dipòsit i bobma d'aigua. Aquesta s'utilitzava per a refrigerar els gasos d'escapament del generador de gas. Se'ls injectava aigua a 620 °C abans d'utilitzar-los per a accionar les tres bobmes coaxials (per a l'aigu, combustible i oxidant). L'aigua també s'utilitzava com a fluïd hidràulic per accionar les vàlvules.^[5]